25 de juny de 2010

Tavascan

Ahir vaig sortir amb la btt pels voltants de Arcalis (Pallars). Com que volia sortir a estirar les cames, no portava ni mobil ni res. Havia de ser una sortideta curta. Per això no tinc fotos. Ara be, curta en kms potser si que ho va ser, però d'estirar les cames, res de res. Conilleres i pedres i mes pedres.




Avui volia anar a fe runa volta cap al Cantó, Coll de n'argó, Isona, Tremp, La Polbla de Segur i tornar a Arcalis, però la Sonia ("Sonix") em va venir a veure per passar per unes carretes intransitades al voltant de Comiols.
Perfecte.
Aquest matí els plans han canviat, i anirem els dos sols a Tavascan.
Ja estem a punt i em pregunta si no porto més roba.
- No. Vols dir que ferà fred?
- Allá dalt segurament si.
Be jo m'arrisco i a munt (No he tingut fred, i un dia preciós). 
La Sonia és una noia que viu i treballa al Pallars i que no para mai. Quan dic mai, és mai. Ja la veieu, amb la seva cabra i cap a Tavascan. Segons ella, una volteta.






















Tot i la calor, sembla que n'hi ha que tenen fred. Res a dir, tothom es com es i s'ha de respectar


















Això si que m'ha impressionat. Tremolava el pont on m'he aturat. Molta aigua. Molta.




















Ja a dalt de Tavascan (La pleta) hem esmorzat la mar de be i cap avall que la Sonia havia quedat per annar a escalat. Si, si, després de la pallissa del matí, a la tarda a escalar. Noi avui jo era més gros, però m'he sentit molt petit al costat seu.





1 comentari:

  1. Ostres Jordi, quin dia vas enxampar!! Jo estava a Puigcerdà i vaig dubtar entre anar al Cantó o Pailhéres i vaig optar per la segona.... a veure si un dia, casualment, ens creuem!!! Cuida't!!!

    ResponElimina