15 de maig de 2010

Estenalles-Serra de Rubió

A 1/4 de 7 del matí estàvem el Pere, Fons, Salvador, Manel i un servidor a la plaça Bonavista. Avui no hi havia quòrum, o estàvem "en quadre" segons el Pere.


Cap al Pont de Vilomara i Rocafort, per baixar a la riera de Nespres. Quin fred, sobretot passat Rocafort.









Ja som a Mura i ara toca pujar al coll de les Estenalles.






Tot pujant anava sortint el sol. Quines ganes en teniem.
El Moncau ens espera.








A les 8 arribem tots al coll de les Estenalles. Que ben formats que van oi?


















Com que la baixada fins a Terrassa és molt ràpida, ja no tinc més fotos fins a Marganell.
En Arribar a Terrassa, ens han desviat cap a uns carres en obres i tot seguit ha començat la pujada a Rellinars. Quan hem començat a baixar hem trobat un altre grup que ens han acompanyat fins a Marganell, on anaven a esmorzar.

Passat Marganell el dia ja es esplèndid, pero fred. Com que estem pujant, ens traiem roba.
 Ja hem arribat a Can Massana. Ara falta poc per esmorzar, per a les cames ja hi portem 80 km i mes de 4 hores pedalant. El Fons torna enrere a donar suport.



Tot pujant ens hem trobat el Jordi de Cervera. Quina sorpresa. Ha vingut en sentit contrari i ha baixat un bon tros a trobar-nos.


Ja començo a fer cara de tenir gana.
Ara si que ja hi som tots.
L'home més feliç del grup. Aquest any s'ha decidit a fer la BPB600 s'està posant en forma. Aviat no l'atraparem.
 Hem lligat les bicis i a esmorzar.

L'Ignasi Solernau ja ens esperava al restaurant. Ha pujat directament des de Manresa.


















3 entrepans de botifarra, 2 de pernil, un de truita i un que no me n'enrecordo. Cocacoles, vi amb graciosa, cafès amb llet, tallats i 2 cigalons amb ron Puol pel Fons i un servidor.
















Ara cap a igualada que ja són quasi les 12 del migdia.

Comencem la pujada a la serra de Rubió. Es la primera vegada que pujo per aquest cantó.

M'han trucat des de casa i intento trucar. Cada vegada que m'aturo es talla la comunicació. Ja ho intentaré al poble de Rubió.


Els molins estan cada vegada més aprop. Quan hem passat per l'església, hi arribava una núvia i els convidats.



Aquí ens reagrupem i ara queda la última pujada fins a les Coromines. A partir d'ara baixarem cap a Rajadell.

No es veu gaire be, però es un camp de colça. Flors grogues que ja comencen a ser típiques.

Ja ho veieu, 160 km i mig des de la plaça Bonavista i tornant a casa.

8 de maig de 2010

Volta al Catllaras completada

A les 6h. estavem a la plaça Bonavista per carregar les bicis a la camioneta del Pepe. El temps no apuntava gaire be, però els de sempre ja estavem preparats per a tot.

Al final hem estacionat a Vilada i ja veieu que malament pintava. Cangurs i cap a Sant Jaume Frontanyà.

















La pujada és llarga però el temps sembla que aguantarà. De moment arribem a Sant Jaume F. i continuem cap al coll de la Batallola.

El Pere i el Salvador arribant al coll de la Batallola. 1r. coll assolit. El dia comença a obrirse.
 El Fons al coll de la merolla. Fins ara tot perfecte i unes vistes molt verdes.


La de vegades que he passat per aquí. Es el coll que em va servir per entrenar l'estiu passat. Es una carretera ideal per a fer sèries.
Ja hi som tots. Ara cap a Montgrony.
Pujant a Montgrony. Una pista forestal asfaltada farcida de reconets.
No es veu, però a la muntanya del devant hi ha el santuari de Montgrony. Un racó de mon.
Aquest es el Castell de la família dels Mataplana. Es a dir, la casa del compte Arnau. El Pepe ja ho sabia.
Continuem pujant cap a Castellar de n'Hug i les vistes son de compte de fades. Quin espectacle de la naturalesa.
Ja he arribat a dalt i el poble està com sempre, ple de pixa pins i camacus.
Sort que no estavem al mes d'agost. El dia de la festa dels gossos d'atura s'omple la carretera. Fa 20 anys ho vaig patir i encara m'enrecordo.
Ja hem baixat a la Pobla de Lillet i ara toca menjar. El lloc es ca la Nuria i s'hi està de conya. Un pa excelent i el solet que ens toca es d'agrair.
Tot un "GUIRI".
La collada de subirana. Els últims 300 metres amb un pendent del 18%. No tinc fotos del Pedra Forca que es el que es veu quan corones perque estava tapat.
Anims, que ara toca baixar una estona fins a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, i la cruilla de Malanyeu. El nom de Guardiola de Berguedà va portar conflictes amb la gen del poble que abans es deia Guardiola de Berga. Ells no volien dir-se de "Berga" perque deien que no eran res de Berga. Recordo que quan els Culell venien a la Camiseria Soler on jo treballava de jovenet, ho explicava. Realment, el cosí de la Núria, exregidor de cultura de Berga em va explicar que es deia Guardiola de Berga perquè era una guardiola (Guardia) que vigilava els accesos a lacapital del Berguedà.


Pujant a Malanyeu. Una pujada de somni. Una gran desconeguda del cicloturisme.
I ara cap el coll que separa Malanyeu de La nou.
Ja hi tornem a ser tots. No podem perdre temps que el cel es torna a complicar.
Be, no se que hi fa aquest aquí, però es un toro i em va caure simplatic.
Fi de trajecte i cap a casa.