8 de maig de 2010

Volta al Catllaras completada

A les 6h. estavem a la plaça Bonavista per carregar les bicis a la camioneta del Pepe. El temps no apuntava gaire be, però els de sempre ja estavem preparats per a tot.

Al final hem estacionat a Vilada i ja veieu que malament pintava. Cangurs i cap a Sant Jaume Frontanyà.

















La pujada és llarga però el temps sembla que aguantarà. De moment arribem a Sant Jaume F. i continuem cap al coll de la Batallola.

El Pere i el Salvador arribant al coll de la Batallola. 1r. coll assolit. El dia comença a obrirse.
 El Fons al coll de la merolla. Fins ara tot perfecte i unes vistes molt verdes.


La de vegades que he passat per aquí. Es el coll que em va servir per entrenar l'estiu passat. Es una carretera ideal per a fer sèries.
Ja hi som tots. Ara cap a Montgrony.
Pujant a Montgrony. Una pista forestal asfaltada farcida de reconets.
No es veu, però a la muntanya del devant hi ha el santuari de Montgrony. Un racó de mon.
Aquest es el Castell de la família dels Mataplana. Es a dir, la casa del compte Arnau. El Pepe ja ho sabia.
Continuem pujant cap a Castellar de n'Hug i les vistes son de compte de fades. Quin espectacle de la naturalesa.
Ja he arribat a dalt i el poble està com sempre, ple de pixa pins i camacus.
Sort que no estavem al mes d'agost. El dia de la festa dels gossos d'atura s'omple la carretera. Fa 20 anys ho vaig patir i encara m'enrecordo.
Ja hem baixat a la Pobla de Lillet i ara toca menjar. El lloc es ca la Nuria i s'hi està de conya. Un pa excelent i el solet que ens toca es d'agrair.
Tot un "GUIRI".
La collada de subirana. Els últims 300 metres amb un pendent del 18%. No tinc fotos del Pedra Forca que es el que es veu quan corones perque estava tapat.
Anims, que ara toca baixar una estona fins a Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà, i la cruilla de Malanyeu. El nom de Guardiola de Berguedà va portar conflictes amb la gen del poble que abans es deia Guardiola de Berga. Ells no volien dir-se de "Berga" perque deien que no eran res de Berga. Recordo que quan els Culell venien a la Camiseria Soler on jo treballava de jovenet, ho explicava. Realment, el cosí de la Núria, exregidor de cultura de Berga em va explicar que es deia Guardiola de Berga perquè era una guardiola (Guardia) que vigilava els accesos a lacapital del Berguedà.


Pujant a Malanyeu. Una pujada de somni. Una gran desconeguda del cicloturisme.
I ara cap el coll que separa Malanyeu de La nou.
Ja hi tornem a ser tots. No podem perdre temps que el cel es torna a complicar.
Be, no se que hi fa aquest aquí, però es un toro i em va caure simplatic.
Fi de trajecte i cap a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada