27 de novembre de 2014

Avui he connectat amb el passat i el meu cap a començat a recordar les meves sortides (llargues sortides) sobre una bicicleta per tot arreu.
Recordant això he entrat en un blog que habitualment seguia http://nikabike.blogspot.com.es/2014/11/anen-be.html#links Ooohh!! quina sorpresa!!!. Semblava que no havia passat el temps. Aquesta noia seguia amb els problemes físics. Ara que encara estic en procés de rehabilitació m'he sentit més que mai còmplice dels seus problemes. Jo també em moro de ganes de poder tornar a pedalar, però que hi farem, quan toqui ja ho faré. De moment a esperar, esperar i esperar però sempre mirant l'objectiu que es va acostant.

Ànim nikabike,


9 d’octubre de 2013

Aquest mes és l´últim de veterà-1. A partir d'ara comença una nova etapa amb il·lusió. Ha estat un gran any de recuperació moral i física, (encara que els anys es fan notar)

De forma inesperada em vaig apuntar a la mítica quebrantahuesos. Va servir per posar-me les piles i començar a entrenar.

He tingut la gran sort de coneixer els Bikeapeu, Sortides de tot tipus, riure, patir i menjar be. 

 





Primer repte de duatlo va ser a la Vall d'Aran. Moral molt alta després d'assolir un resultat molt bo. Va ser la gran prova de l'estiu. 

Les vacances m'han permés relax i millorar el correr, encara que vaig entrar als ports de Tortosa tot gaudint de una marató kilomètrica en solitari. 
En tornant de vacances, la duatló de sant Feliu Sasserra va tenir un gust agredolç. Dolç per les sensacions personals de que ho estava fent be, però agre dreprés de coincidir amb els últims minuts de un duatleta que em demanava ajuda enmig del bosc i l'únic que vaig poder fer va ser correr com mai fins al control que estava a 5 minuts per demanar ajuda. És una imatge que recordaré molts anys. Alberto, no et coneixia de res però vaig ser la última persona amb qui vas parlar.

 A St. Pere de Torelló i al dia després de fer la tradicional sortida de dissabte, pujar a Bellmunt i enforntar-me al fang. Record de resistir però també de passar por corrent per no fer-me mal.

Finalment la Duatló de Núria. Aquí sí que m'ho he passat be. Han servit d'alguna cosa les pujades a Vallhonesta i al Puigili.

Felicitat màxima.

15 d’octubre de 2011

Paris Brest Paris 2011

Fins ara no em decideixo a penjar les fotos i a fer la crònica de la experiència. Si la hagués fet en calent potser diria coses que més tard em sabrian greu.

De moment penjo les fotos i ja aniré comentant la jugada.