25 de juny de 2010

Tavascan

Ahir vaig sortir amb la btt pels voltants de Arcalis (Pallars). Com que volia sortir a estirar les cames, no portava ni mobil ni res. Havia de ser una sortideta curta. Per això no tinc fotos. Ara be, curta en kms potser si que ho va ser, però d'estirar les cames, res de res. Conilleres i pedres i mes pedres.




Avui volia anar a fe runa volta cap al Cantó, Coll de n'argó, Isona, Tremp, La Polbla de Segur i tornar a Arcalis, però la Sonia ("Sonix") em va venir a veure per passar per unes carretes intransitades al voltant de Comiols.
Perfecte.
Aquest matí els plans han canviat, i anirem els dos sols a Tavascan.
Ja estem a punt i em pregunta si no porto més roba.
- No. Vols dir que ferà fred?
- Allá dalt segurament si.
Be jo m'arrisco i a munt (No he tingut fred, i un dia preciós). 
La Sonia és una noia que viu i treballa al Pallars i que no para mai. Quan dic mai, és mai. Ja la veieu, amb la seva cabra i cap a Tavascan. Segons ella, una volteta.






















Tot i la calor, sembla que n'hi ha que tenen fred. Res a dir, tothom es com es i s'ha de respectar


















Això si que m'ha impressionat. Tremolava el pont on m'he aturat. Molta aigua. Molta.




















Ja a dalt de Tavascan (La pleta) hem esmorzat la mar de be i cap avall que la Sonia havia quedat per annar a escalat. Si, si, després de la pallissa del matí, a la tarda a escalar. Noi avui jo era més gros, però m'he sentit molt petit al costat seu.





6 de juny de 2010

Bonaigua 2010 i joer com costa!

805 inscrits, quasi res. A la organització hi havia  l'Alex, tot un verà en grans rutes. De fet no el conec personalment, però es un personatge típic.
Hem quedat amb el Fons per anar a fer la volta a la Bonaigua. 185 Km amb tres ports durillus.
Divendres sortint de Lloret arribo a Manresa i carrego les coses i la bici per anar a recollir el Fons. Té dos gossos d'atura molt simpàtics que em venen a veure a fora la seva torre.
Anem al pallars a casa la Judit per a sopar i dormir. Tot va perfecte, abans recollim els dorsals i així el dissabte sols haurem de ser a la sortida a les 9:30.







El Fons i un servidor molt xuletes abans de començar.







Aquest grup anava al un ritme força còmode. De fet varem arribar a l'últim port quasibe junts.
Aquesta cara de pena era la senyal del que em quedava per patir. Curiós és que aquí estava perfecte, però la cara és la cara i això no enganya. Per aquí a prop vaig veure el Morales. Quina alegria. Que hi fas aquí Morales?. - Faig les meves cosetes. No sé fins on va arribar perquè em va fer una foto al final.
Tot anava sobre el previst. Els temps eran els calculats i el dia esplendit. Per a mi un test abans de fer la Luchon Baiona. Si no aguantava no la faria. El Fons pedala com a l'home més feliç del mon sobre una bicicleta.
De mica en mica anavem pujant. Aquí arribem a Sort i el dia com es veu es increible.
Yeti. Quins recors d'estiu fent raffting i hydrospeed. Varen ser uns anys que veniem a preacticar aventura. Com que era de la Judit...
Tunel de Llavorsi, esquerra i cap a Esterri d'Aneu. Ja come´ça a pujar una miqueta més. Aquests dos ciclistes em van passar, però el seu ritme m'anava be i varem començar a fer rrelleus. Be fins que dos nois que es van posar al darrera, no hi havia manera que colaboressin. Així que vaig afluixar per a passar-los a la pujada de la Bonaigua.
Maco, eh?
Patint però feliç. Avui al meu cap hi havia moltres altres coses que no em deixaven fruir del tot del dia, però com sempre, quan portes kms sols penses el que fas. Paciència que les hores van passant.
Ja s'acosta la pujada, però les cames meves van molt be.
Ja hi som. Però abans m'he creuat amb el Lara que estava entrenant. Quines màquines aquests de la Seu!. Avituallament, carregar de platans i un entrepà i tot i apa, cap a dalt.
No es veu gaire be, però devant meu hi ha una S amb ciclistes pujant. Be, es el que hi ha. Som-hi!!
Es una foto ràpida i deformada, però val la pena veure que també hi ha altres esports. A mi me'l van fer practicar de petit per agafar paciència. Crec que va funcionar.
Anar pujant i de moment tot va molt be. El ritme és el previst i crec que m'ho estic passant be.
Ja es veuen muntanyes amb neu. Hi farà fred a dalt? No porto roba.
Això ho diu tot. Llàstima que fins a Baqueira no es baixa.
Aquí la gen ja anava com podia. A les cames portavem mes de 70 Km i sempre pujant, es a dir sense poder parar mai de pedalar.
805 inscrits donen per omplir kms de carretes. Sempre s'en veien per davant i per darrera. Es el que té el ser "del monton".
Allà baix hi havia un avituallament. Liquid i una mica sòlid. Ja faltava menys per coronar la Bonaigua. De moment tot be.
LA BONAIGUA!!!! Primer port coronat. Menjar, beure, i perdre poc temps. De moment no fa fred.
Sempre amb algun grup. Amb tanta gen es dificil quedar-te sol. La baixada diuen que és molt perillosa, perquè el terreny està en mal estat. El primer tram l'he fet darrera un autobus i un cotxe. Al finals els he pogut avançar i continuar cap a Viella. Allí ja hi fa calor.
Si senyor, QUINA CALOR!!! que hi fa a Viella. I ara a pujar el tunel. Allí m'han dit que hi fa fred. No serà tant!
Ja hi som, per fi el tunel. La calor m'ha matat i ara si que ja no tinc ganes de acabar la prova. Potser a dins em passarà tot.
El carril de la dreta, encara que està amb una creu vermella, és el que està habilitat pels ciclistes. Quina gràcia no? Faré una cosa que la resta de l'any no podria. A veure si a dins hi fa fresqueta.
 Quin fred, quin fred!!!!! he de sortir d'aquí!!! Però és pujada i no pas poca i a més se m'enrrampa tot. Quin "sablassu". Ara sí que la he feta bona. Quin em mana posar-me en aquests fregaos?. La experiència és un grau, així que ja saps que has de fer Jordi. Mirada a terra, ritme constant i annar marxant.
Ja soc a fora del congelador. He hagut d'aturar-me perquè tenia els peus totalment enrrampats i el dolor no es podia suportar. Ara ja vindrà la baixada.
Això pinta be, però la veritat és que els de Fomento no s'enrecorden d'aquesta carretera i és molt perillosa. Al control de Pont de Suert hi havia un ciclista totalment ferit i amb la bicicleta trencada. Masses forats i bonys.
Ja no em quedaven fotos per titrar, però anoto que lúltim port fins a Perves he anat amb el mateix grup de la sortida, tot i que al fons els he perdut de vista. Potser s'esperaven a dalt. El Fons ja feia quasi dues hores que havia pujat.

1 de juny de 2010

BPB2010

Diumenge 23 de maig he quedat amb el Baraldes per a anar a estirar les cames amb la btt. La nit abans he canviat la cadena pensant que els pinyons encara són nous. Res d'això. He pujat el cogulló amb plat gran però com es pot veure ha valgut la pena. Ja no tocaré més les dues rodes fins el dissabte per annar a Perpinyà.






Ja hi som, es el dia 29 de maig. Quan vaig patir l'accident em pensava que ja hauria acabat la temporada. Per sort, encara que amb les cervicals encara adolorides ja puc començar la bpb2010. Els nervis m'acompanyen i tot i que hem quedat a casa el Pepe a les 20:00 per carregar-les a la camioneta (gràcies Pepe), encara he d'enllestir coses. Es el que te treballar fins tard.A les 00:30 he aconseguit dormir però a les 3:30 ja ha sonat el rellotge. Apa cap al Velodrom que ja és hora. El dorsal 77 per a tot el camí.


Ultims detalls i cap a la sortida. Saludo als habituals de sempre. Fins i tot l'Andrés Capacete de Saragossa. Quina alegria veure tantes cares conegudes. Tot i que sols fa 2 anys que faig aquestes tonteries sembla mentira com entres en aquest entorn de gen molt maca i generalment amb personalitat.
A la sortida tot està a punt. El petard de rigor i tots cap al primer control.
Al primer tram hem viatjat molt ràpid. (si mes no per a mi). M'ha sortit un promig de 28,7 km/h. No he fet cap foto perquè no tenia el mobil a ma i no em volia despenjar del grup. Hem topat amb un ciclista que no tenia dorsal i portava un transistor com si fos un gps. Ens ha quedat el dubte de que era el bony que tenia dins el culot. El cas es que ens ha tivat a tots molta estona i ha anat molt be. Gràcies desconegut!
El Pepe i un servidor orgullosos del que fem.

I ara a pujar les gavarres que encara no les he fet mai.
El Gironés i la selva al fons de la vall i el dia està esplendit. A Cassà de la Selva ens hem tret roba i la crema solar ja ha començat a rodar. L'Angels ho ha definit molt bé dient que semblava que estiguessim a la platja perque es sentia olor de platja (nivea).
Al fons a l'esquerra es veuen les Illes Medes. Això de les gavarres em recorda una mica al parc natural de Sant llorenç però una mica més sec.
Aquest és un dels poblets pels que varem passar, crec que es diu Madremanya. Hi havia uns anglesos que anaven a fer un concert, i curiosament van parlar amb el marit de l'Angels en francés. Aquest tram ens va acompanyar pedalant.
Preciós no?
Passat el gironés i endinsats en el baix empordà el grup tenia ganes de descansar una mica. Aquest parc tenia una font amb aigua fresca i engronxadors per a la canalla. Bé, i no tant canalla. Ja se sap.


Arribat a Vilajoiga, Control2 ens esperava el dinar. Ja teniem gana i ganes de reposar una miqueta