6 de juny de 2010

Bonaigua 2010 i joer com costa!

805 inscrits, quasi res. A la organització hi havia  l'Alex, tot un verà en grans rutes. De fet no el conec personalment, però es un personatge típic.
Hem quedat amb el Fons per anar a fer la volta a la Bonaigua. 185 Km amb tres ports durillus.
Divendres sortint de Lloret arribo a Manresa i carrego les coses i la bici per anar a recollir el Fons. Té dos gossos d'atura molt simpàtics que em venen a veure a fora la seva torre.
Anem al pallars a casa la Judit per a sopar i dormir. Tot va perfecte, abans recollim els dorsals i així el dissabte sols haurem de ser a la sortida a les 9:30.







El Fons i un servidor molt xuletes abans de començar.







Aquest grup anava al un ritme força còmode. De fet varem arribar a l'últim port quasibe junts.
Aquesta cara de pena era la senyal del que em quedava per patir. Curiós és que aquí estava perfecte, però la cara és la cara i això no enganya. Per aquí a prop vaig veure el Morales. Quina alegria. Que hi fas aquí Morales?. - Faig les meves cosetes. No sé fins on va arribar perquè em va fer una foto al final.
Tot anava sobre el previst. Els temps eran els calculats i el dia esplendit. Per a mi un test abans de fer la Luchon Baiona. Si no aguantava no la faria. El Fons pedala com a l'home més feliç del mon sobre una bicicleta.
De mica en mica anavem pujant. Aquí arribem a Sort i el dia com es veu es increible.
Yeti. Quins recors d'estiu fent raffting i hydrospeed. Varen ser uns anys que veniem a preacticar aventura. Com que era de la Judit...
Tunel de Llavorsi, esquerra i cap a Esterri d'Aneu. Ja come´ça a pujar una miqueta més. Aquests dos ciclistes em van passar, però el seu ritme m'anava be i varem començar a fer rrelleus. Be fins que dos nois que es van posar al darrera, no hi havia manera que colaboressin. Així que vaig afluixar per a passar-los a la pujada de la Bonaigua.
Maco, eh?
Patint però feliç. Avui al meu cap hi havia moltres altres coses que no em deixaven fruir del tot del dia, però com sempre, quan portes kms sols penses el que fas. Paciència que les hores van passant.
Ja s'acosta la pujada, però les cames meves van molt be.
Ja hi som. Però abans m'he creuat amb el Lara que estava entrenant. Quines màquines aquests de la Seu!. Avituallament, carregar de platans i un entrepà i tot i apa, cap a dalt.
No es veu gaire be, però devant meu hi ha una S amb ciclistes pujant. Be, es el que hi ha. Som-hi!!
Es una foto ràpida i deformada, però val la pena veure que també hi ha altres esports. A mi me'l van fer practicar de petit per agafar paciència. Crec que va funcionar.
Anar pujant i de moment tot va molt be. El ritme és el previst i crec que m'ho estic passant be.
Ja es veuen muntanyes amb neu. Hi farà fred a dalt? No porto roba.
Això ho diu tot. Llàstima que fins a Baqueira no es baixa.
Aquí la gen ja anava com podia. A les cames portavem mes de 70 Km i sempre pujant, es a dir sense poder parar mai de pedalar.
805 inscrits donen per omplir kms de carretes. Sempre s'en veien per davant i per darrera. Es el que té el ser "del monton".
Allà baix hi havia un avituallament. Liquid i una mica sòlid. Ja faltava menys per coronar la Bonaigua. De moment tot be.
LA BONAIGUA!!!! Primer port coronat. Menjar, beure, i perdre poc temps. De moment no fa fred.
Sempre amb algun grup. Amb tanta gen es dificil quedar-te sol. La baixada diuen que és molt perillosa, perquè el terreny està en mal estat. El primer tram l'he fet darrera un autobus i un cotxe. Al finals els he pogut avançar i continuar cap a Viella. Allí ja hi fa calor.
Si senyor, QUINA CALOR!!! que hi fa a Viella. I ara a pujar el tunel. Allí m'han dit que hi fa fred. No serà tant!
Ja hi som, per fi el tunel. La calor m'ha matat i ara si que ja no tinc ganes de acabar la prova. Potser a dins em passarà tot.
El carril de la dreta, encara que està amb una creu vermella, és el que està habilitat pels ciclistes. Quina gràcia no? Faré una cosa que la resta de l'any no podria. A veure si a dins hi fa fresqueta.
 Quin fred, quin fred!!!!! he de sortir d'aquí!!! Però és pujada i no pas poca i a més se m'enrrampa tot. Quin "sablassu". Ara sí que la he feta bona. Quin em mana posar-me en aquests fregaos?. La experiència és un grau, així que ja saps que has de fer Jordi. Mirada a terra, ritme constant i annar marxant.
Ja soc a fora del congelador. He hagut d'aturar-me perquè tenia els peus totalment enrrampats i el dolor no es podia suportar. Ara ja vindrà la baixada.
Això pinta be, però la veritat és que els de Fomento no s'enrecorden d'aquesta carretera i és molt perillosa. Al control de Pont de Suert hi havia un ciclista totalment ferit i amb la bicicleta trencada. Masses forats i bonys.
Ja no em quedaven fotos per titrar, però anoto que lúltim port fins a Perves he anat amb el mateix grup de la sortida, tot i que al fons els he perdut de vista. Potser s'esperaven a dalt. El Fons ja feia quasi dues hores que havia pujat.

2 comentaris:

  1. Bona marxa Jordi! Aquesta no l'he fet mai, vaja aquest havia de ser el primer però vaig haver d'acompanyara al'Iván a la Molina (està fent la Transcatalunya, btt) i no m'ho he pogut compaginar. L'any que ve cau segur. Conec el port i val la pena repetir-lo.
    L'Àlex.... un crack.

    ResponElimina
  2. Jordi, ja t'he contestat al meu blog però aqui també et faig saber que m'he fotut un fart de riure!!! Qué bó, boníssim!!!
    També et deia que quan ens veiem, ja t'explicaré com em va anar l'eperiència del viatge a mart.
    Cuida't molt i gràcies!!!

    ResponElimina