8 de gener de 2011

Manresa-Talamanca-Mura-Rocafort-Manresa




Després de quasi un any, ens hem reunit el Gepi, el Jaume de cal Moliner i un servidor, els de Sant Julià que quedem sobre la bici. Be jo ja no soc de Sant Julià però els amics són per sempre.



La d'avui és una volta que sortim des de Manresa i anem a veure Talamanca, Mura i Rocafort (tres pobles de mala mort), be ara ja no ho són, sino que realment dona gust passejar-hi de ben arreglats que estan.





El parquing del carrefour de Manresa ens ha servit de punt de trobada. Quan he arribat el Jaume i el Gepi ja  estaven muntant les bicis.


Baixat fins al riu Llobregat, el creuem abans d'arribat a Mont Sant Benet. Fins ara tot son bones cares i un passeig. Escalfar cames que ja tindrem ocasió de suar.
Una foto amb el Jaume. Els dos hem estat molt contents de tornar-nos a veure. Es que hem fet junts sortides molt i molt bones.
El dia promet. Ara ja marxa la boira i ja veieu quines vistes comencem a trobar.
De fet potser anem massa abrigats?. No pot ser, som a 7 de Gener.
Darrerameu ja es veu que hi ha boira baixa. Navarcles al fons.


Camí de Talamanca, les pujades i baixades es repeteixen. Una mica de fang però no massa.
Finalment arribem per la riera cap a Talamanca. Després de una pujada infernal fem cim. La entrada és molt bonica i queda enmarcada per les alcines.


Aquí veiem la torre del castell i ens enrrecordem que per Tv3 faren fer un reportatge de la última victòtiria del catalans en front els espanyols al 1714. les vistes les teniem als nostres peus.
Potem dues hores de camí i hem passat molta calor (7 de gener). Decidimmenjar alguna cosa a l'únic bar que trobem. Tot just estem a 1/3 de la sortida (en distància)
De moment tots estem molt contents i fescos.


Últimes fotos i aigua de la font.




Decidim no abrigar-nos per la fer la baixada i sort que ho decidim, això està encarat al sud i l'aire és calent.
Algunes fotos de Talamanca vist des de l'altra banda de la vall. Ara anem cap a Mura però ens acostarem molt a Rocafort.








Ja ens hem acostat a Rocafot i ara continuem pujant en sentit Mura. Ostres quina calor que tenim!


Aquesta zona es va cremar ja fa uns quants anys, això fa que les vinyes quedin a la vista.




Montserrat sempre ens acompanya al fons. De fet com és habitual al Bages.
Aquests dos van fent i de moment no es queixa ningú. Els dia és perfecte per sortir al bosc.
Últimes vistes de Talamanca.
Aquesta baixada té un pendent del 20%, a l'estiu la vaig fer de pujada i mira, perquè no ho sabia i anava sol que sino m'ho penso dues vegades.
Al final els discs estaven vermell. Quina escalfada de frens! se sentia pudor de oli i tot.
Més tard passarem per aquelles torres. (Coll de la creueta)
Ja hem arribat a Mura. Ara beurem i menjarem una miqueta. Ells dos no ho saben, però ara comença el term més dur. No perquè fins ara no ho sigui, sino justament perquè ja portem un bon pal de pujdades i baixades.



Afegeix la llegenda



Realment passejar per aquests pobles és un plaer.


Cada any vaig a veure com guarneigen Mura per Nadal. Aquest no ho havia fet però encara hi he sigut a temps.


Estem passant molta calor i aquí com si estiguessim a l'estiu ens refresquem i bebem.




Travessem la riera de Mura i a pujar. Ara venen unes bones pujades.
Ja es veu com puja, oi? Per sort ens posem a la cara nord i refresca una mica la temperatura.
Adeu Mura, fins aviat.






Ja estem arribant al Puig de la Bauma.
Quin lloc més interessant. Fins i tot hi ha un museu de la agricultura. També s'hi pot menjar i dormir. El Puig de la Bauma.
El sols ja va baixant. Estem a principis de gener i no ens podem encantar.


Aquí el teniu, l'home més feliç del mon voltant per aquests mons de Deu. La pujada és per deixar el fetge i alguna cosa més.
Arqa podriem anar a Rellinars (jejeje) però decidim que és millor cap a Rocafort i a casa.
El sol ja s'està amagant i encara ens queda una mica de camí. Arribarem a les fosques?




Les vistes són per enmarcar.
El Gepi ha de canviar les piles del GPS. Creiem que arribarem just a temps per veure el camí per on passem. Ja ho veurem.
Ja som al coll de la creuta i la línia d'alta tensió que tenim a sobre en altera el metabolisme.
Tornem a veure Talamanca. Ja hores que no hi som.
Fem la ruta passant per un corriol força embroçat però molt ciclable. Així no perdem alçada.


Rocafort al fons. Últim poble a visitar.




Com he dit abans, un corriol molt ciclable.


Venim d'aquelles torres elèctriques.
Ja som a Rocafort. No ens podem encantar, el sol va molt de baixa.


Una altra imatge amb Montserrat al fons. Ara sí que queda poca estona de claror, però ja no ens queda massa per fer.
Manresa, 3/4 d'hora i ja hi som.


I per fi hem arribat. Estem molt contents d'haver acabat, del dia que ha fet i sobretot d'haver-nos tornat a trobat. Hem decidit que no pot passar tant de temps. I pot-ser l'any vinent farem el camí de Sant Jaume, ja veurem, ja. Quan es comença a parlar de les coses....


No m'hi havia fixat, però del casc del Gepi surt el logo de una coneguda cadena de pinsos per humans. Jejejeje, justament del cap del Gepi!!!!!D'entrada dos petits videos que sempre agrada veure's des de els ulls dels altres.



Aquí estavem força cansats, feia dies (setmanes) que alguns no agafaven la bici.


Ara pejo el trak i els mapes per si algú s'hi anima.