10 de juliol del 2010

Les 3 Nacions

10 juliol i quasi sense dormir he vingut a fer les 3 nacions. El Fons i jo hem arribat més tard que la resta de l'esport ciclist, ja que quan era a casa seva m'he adonat que no portava els entrepans. Però ja hi som. Martinet de Cerdanya. i cap a la Seu d'Urgell que ja es tard.

Hem baixat a un promig de 38,8 km/h fent relleus i sense mirar el paissatge. Però en poc temps arribem a la Seu d¡Urgell i ara toca annar cap a Andorra. A veure si atraparem els de l'esport ciclista.
Si. Els hem atrapat passat la Seu. Estaven esmorzant acompanyats per la fugoneta de suport. Ara el ritme serà molt més tranquil.
Anem pujant cap a Andorra tot xerrant de qualsevol tonteria. - Com va?. - Mira annar tirant.

La Frontera Andorrana. Qui m'havia de dir a mi que algun dia hi passaria sobre una bici!
Aprofito per menjar un entrepà, ja que passat el nucli urba comença la pujada.
Travessa de Andorra la Vella i Les Escaldes. Semafors,... Un nucli urbà.
Ja sortim cap al Pas de la Casa i el paissatge canvia.
Rampes de pujada i pujades amb rampes. Calor no gaire. Tot i el sol, anavem agafant alçada. Els figures ja estaven més endevant. Quan torni a estar en forma ja els atraparé i provocaré a que m'avancin. Ara no toca.
Dos companys de spin. El Francesc s'hi ha ben enganxat.
Al fons ja es veu la neu. Això vol dir que ja soc a una alçada considerable. Però encara falta i no vull apretar, ja que el cap el tinc a un altre lloc i els càlculs podrienser erronis.
Va, a l'esquerra i cap al port. Al principi he trobat un company "apajarat", li dono l'aigua de un dels meus bidons i com que s'ha pres coses, sembla que es recupera.
Que maca és una vall quan la mires des de dalt. Sobretot si l'ha pujat pedalant.
Que be que va annar trobant la furgoneta de suport logístic. Aquarius, entrepà i cap a Puymorens.
Muntanyes dretes i altes.
Les valls estan molt verdes aquest any. Tipus heidi.
Va, i ara baixada, però tota l'estona vaig sol. Ara ja començo a tenir el cap a la piscina. Aquí fa mes calor.
Ja he arribat a Puigcerdà i queda passar pel forn de la carretera fins a Martinet. Els peus m'exploten de inflats i calor.
Final d'etapa. Tot i el meu estat general ho he assolit prou be. El ritme no ha sigut alt, però constant i força bo.