Aquest mes és l´últim de veterà-1. A partir d'ara comença una nova etapa amb il·lusió. Ha estat un gran any de recuperació moral i física, (encara que els anys es fan notar)

De forma inesperada em vaig apuntar a la mítica quebrantahuesos. Va servir per posar-me les piles i començar a entrenar.

He tingut la gran sort de coneixer els Bikeapeu, Sortides de tot tipus, riure, patir i menjar be. 

 

Primer repte de duatlo va ser a la Vall d'Aran. Moral molt alta després d'assolir un resultat molt bo. Va ser la gran prova de l'estiu. 

Les vacances m'han permés relax i millorar el correr, encara que vaig entrar als ports de Tortosa tot gaudint de una marató kilomètrica en solitari. 

En tornant de vacances, la duatló de sant Feliu Sasserra va tenir un gust agredolç. Dolç per les sensacions personals de que ho estava fent be, però agre dreprés de coincidir amb els últims minuts de un duatleta que em demanava ajuda enmig del bosc i l'únic que vaig poder fer va ser correr com mai fins al control que estava a 5 minuts per demanar ajuda. És una imatge que recordaré molts anys. Alberto, no et coneixia de res però vaig ser la última persona amb qui vas parlar.

 A St. Pere de Torelló i al dia després de fer la tradicional sortida de dissabte, pujar a Bellmunt i enforntar-me al fang. Record de resistir però també de passar por corrent per no fer-me mal.

Finalment la Duatló de Núria. Aquí sí que m'ho he passat be. Han servit d'alguna cosa les pujades a Vallhonesta i al Puigili.

Felicitat màxima.