30 d’octubre del 2010

Guilleries. Pont de Malafogassa

Al costat del Pont de Malafogassa hi ha un càmping i un pàrquing on pel que es veu, és habitual pels btteros. Aquí tenim el Salva i el Gepi havent esmorzat i preparats per a començar la gran passejada.
Unes fortes rampes encimentades al principi ens fan guanyar alçada molt aviat. Avui però, es tracta de veure els paissatges de tardor de les Guilleries.
Aquesta serà la tònica habitual. Moltes cruïlles amb indicadors.

Uns boscos realment molt bonics. Temperatura perfecta i tranquil·litat, molta tranquil·litat, sense pressa ni temps mínim.
Una fageda de tardor. Uuuuaaahhhh!!! quin regal per la vista!

El Gepi i un servidor. Es nota que estem fora de temporada, aquí hi ha alguns kgs de més, però ara ja toca.
Pràcticament ja hem arribat al punt més alt. Crec que es diu collet de Vilardell. Si mes no ja hi som a prop.
A prop de l'eix transversal hi ha aquest gran viver. Les vistes ara són espectaculars.

Es veu que aquestes cases les lloguen i hi pots dormir i estar-t'hi uns quants dies.
Al fons les muntanyes que envolten l'embassament de Sau.

Sant Andreu de Bancells i ja queda poc per completar la volta rodona. Una sortideta de 26 kms molt tranquils per a passejar i gaudir de paissatges variats.
Aquí deixo el plànol per si  interessa a algú.





10 de juliol del 2010

Les 3 Nacions

10 juliol i quasi sense dormir he vingut a fer les 3 nacions. El Fons i jo hem arribat més tard que la resta de l'esport ciclist, ja que quan era a casa seva m'he adonat que no portava els entrepans. Però ja hi som. Martinet de Cerdanya. i cap a la Seu d'Urgell que ja es tard.

Hem baixat a un promig de 38,8 km/h fent relleus i sense mirar el paissatge. Però en poc temps arribem a la Seu d¡Urgell i ara toca annar cap a Andorra. A veure si atraparem els de l'esport ciclista.
Si. Els hem atrapat passat la Seu. Estaven esmorzant acompanyats per la fugoneta de suport. Ara el ritme serà molt més tranquil.
Anem pujant cap a Andorra tot xerrant de qualsevol tonteria. - Com va?. - Mira annar tirant.

La Frontera Andorrana. Qui m'havia de dir a mi que algun dia hi passaria sobre una bici!
Aprofito per menjar un entrepà, ja que passat el nucli urba comença la pujada.
Travessa de Andorra la Vella i Les Escaldes. Semafors,... Un nucli urbà.
Ja sortim cap al Pas de la Casa i el paissatge canvia.
Rampes de pujada i pujades amb rampes. Calor no gaire. Tot i el sol, anavem agafant alçada. Els figures ja estaven més endevant. Quan torni a estar en forma ja els atraparé i provocaré a que m'avancin. Ara no toca.
Dos companys de spin. El Francesc s'hi ha ben enganxat.
Al fons ja es veu la neu. Això vol dir que ja soc a una alçada considerable. Però encara falta i no vull apretar, ja que el cap el tinc a un altre lloc i els càlculs podrienser erronis.
Va, a l'esquerra i cap al port. Al principi he trobat un company "apajarat", li dono l'aigua de un dels meus bidons i com que s'ha pres coses, sembla que es recupera.
Que maca és una vall quan la mires des de dalt. Sobretot si l'ha pujat pedalant.
Que be que va annar trobant la furgoneta de suport logístic. Aquarius, entrepà i cap a Puymorens.
Muntanyes dretes i altes.
Les valls estan molt verdes aquest any. Tipus heidi.
Va, i ara baixada, però tota l'estona vaig sol. Ara ja començo a tenir el cap a la piscina. Aquí fa mes calor.
Ja he arribat a Puigcerdà i queda passar pel forn de la carretera fins a Martinet. Els peus m'exploten de inflats i calor.
Final d'etapa. Tot i el meu estat general ho he assolit prou be. El ritme no ha sigut alt, però constant i força bo.

25 de juny del 2010

Tavascan

Ahir vaig sortir amb la btt pels voltants de Arcalis (Pallars). Com que volia sortir a estirar les cames, no portava ni mobil ni res. Havia de ser una sortideta curta. Per això no tinc fotos. Ara be, curta en kms potser si que ho va ser, però d'estirar les cames, res de res. Conilleres i pedres i mes pedres.




Avui volia anar a fe runa volta cap al Cantó, Coll de n'argó, Isona, Tremp, La Polbla de Segur i tornar a Arcalis, però la Sonia ("Sonix") em va venir a veure per passar per unes carretes intransitades al voltant de Comiols.
Perfecte.
Aquest matí els plans han canviat, i anirem els dos sols a Tavascan.
Ja estem a punt i em pregunta si no porto més roba.
- No. Vols dir que ferà fred?
- Allá dalt segurament si.
Be jo m'arrisco i a munt (No he tingut fred, i un dia preciós). 
La Sonia és una noia que viu i treballa al Pallars i que no para mai. Quan dic mai, és mai. Ja la veieu, amb la seva cabra i cap a Tavascan. Segons ella, una volteta.






















Tot i la calor, sembla que n'hi ha que tenen fred. Res a dir, tothom es com es i s'ha de respectar


















Això si que m'ha impressionat. Tremolava el pont on m'he aturat. Molta aigua. Molta.




















Ja a dalt de Tavascan (La pleta) hem esmorzat la mar de be i cap avall que la Sonia havia quedat per annar a escalat. Si, si, després de la pallissa del matí, a la tarda a escalar. Noi avui jo era més gros, però m'he sentit molt petit al costat seu.





6 de juny del 2010

Bonaigua 2010 i joer com costa!

805 inscrits, quasi res. A la organització hi havia  l'Alex, tot un verà en grans rutes. De fet no el conec personalment, però es un personatge típic.
Hem quedat amb el Fons per anar a fer la volta a la Bonaigua. 185 Km amb tres ports durillus.
Divendres sortint de Lloret arribo a Manresa i carrego les coses i la bici per anar a recollir el Fons. Té dos gossos d'atura molt simpàtics que em venen a veure a fora la seva torre.
Anem al pallars a casa la Judit per a sopar i dormir. Tot va perfecte, abans recollim els dorsals i així el dissabte sols haurem de ser a la sortida a les 9:30.







El Fons i un servidor molt xuletes abans de començar.







Aquest grup anava al un ritme força còmode. De fet varem arribar a l'últim port quasibe junts.
Aquesta cara de pena era la senyal del que em quedava per patir. Curiós és que aquí estava perfecte, però la cara és la cara i això no enganya. Per aquí a prop vaig veure el Morales. Quina alegria. Que hi fas aquí Morales?. - Faig les meves cosetes. No sé fins on va arribar perquè em va fer una foto al final.
Tot anava sobre el previst. Els temps eran els calculats i el dia esplendit. Per a mi un test abans de fer la Luchon Baiona. Si no aguantava no la faria. El Fons pedala com a l'home més feliç del mon sobre una bicicleta.
De mica en mica anavem pujant. Aquí arribem a Sort i el dia com es veu es increible.
Yeti. Quins recors d'estiu fent raffting i hydrospeed. Varen ser uns anys que veniem a preacticar aventura. Com que era de la Judit...
Tunel de Llavorsi, esquerra i cap a Esterri d'Aneu. Ja come´ça a pujar una miqueta més. Aquests dos ciclistes em van passar, però el seu ritme m'anava be i varem començar a fer rrelleus. Be fins que dos nois que es van posar al darrera, no hi havia manera que colaboressin. Així que vaig afluixar per a passar-los a la pujada de la Bonaigua.
Maco, eh?
Patint però feliç. Avui al meu cap hi havia moltres altres coses que no em deixaven fruir del tot del dia, però com sempre, quan portes kms sols penses el que fas. Paciència que les hores van passant.
Ja s'acosta la pujada, però les cames meves van molt be.
Ja hi som. Però abans m'he creuat amb el Lara que estava entrenant. Quines màquines aquests de la Seu!. Avituallament, carregar de platans i un entrepà i tot i apa, cap a dalt.
No es veu gaire be, però devant meu hi ha una S amb ciclistes pujant. Be, es el que hi ha. Som-hi!!
Es una foto ràpida i deformada, però val la pena veure que també hi ha altres esports. A mi me'l van fer practicar de petit per agafar paciència. Crec que va funcionar.
Anar pujant i de moment tot va molt be. El ritme és el previst i crec que m'ho estic passant be.
Ja es veuen muntanyes amb neu. Hi farà fred a dalt? No porto roba.
Això ho diu tot. Llàstima que fins a Baqueira no es baixa.
Aquí la gen ja anava com podia. A les cames portavem mes de 70 Km i sempre pujant, es a dir sense poder parar mai de pedalar.
805 inscrits donen per omplir kms de carretes. Sempre s'en veien per davant i per darrera. Es el que té el ser "del monton".
Allà baix hi havia un avituallament. Liquid i una mica sòlid. Ja faltava menys per coronar la Bonaigua. De moment tot be.
LA BONAIGUA!!!! Primer port coronat. Menjar, beure, i perdre poc temps. De moment no fa fred.
Sempre amb algun grup. Amb tanta gen es dificil quedar-te sol. La baixada diuen que és molt perillosa, perquè el terreny està en mal estat. El primer tram l'he fet darrera un autobus i un cotxe. Al finals els he pogut avançar i continuar cap a Viella. Allí ja hi fa calor.
Si senyor, QUINA CALOR!!! que hi fa a Viella. I ara a pujar el tunel. Allí m'han dit que hi fa fred. No serà tant!
Ja hi som, per fi el tunel. La calor m'ha matat i ara si que ja no tinc ganes de acabar la prova. Potser a dins em passarà tot.
El carril de la dreta, encara que està amb una creu vermella, és el que està habilitat pels ciclistes. Quina gràcia no? Faré una cosa que la resta de l'any no podria. A veure si a dins hi fa fresqueta.
 Quin fred, quin fred!!!!! he de sortir d'aquí!!! Però és pujada i no pas poca i a més se m'enrrampa tot. Quin "sablassu". Ara sí que la he feta bona. Quin em mana posar-me en aquests fregaos?. La experiència és un grau, així que ja saps que has de fer Jordi. Mirada a terra, ritme constant i annar marxant.
Ja soc a fora del congelador. He hagut d'aturar-me perquè tenia els peus totalment enrrampats i el dolor no es podia suportar. Ara ja vindrà la baixada.
Això pinta be, però la veritat és que els de Fomento no s'enrecorden d'aquesta carretera i és molt perillosa. Al control de Pont de Suert hi havia un ciclista totalment ferit i amb la bicicleta trencada. Masses forats i bonys.
Ja no em quedaven fotos per titrar, però anoto que lúltim port fins a Perves he anat amb el mateix grup de la sortida, tot i que al fons els he perdut de vista. Potser s'esperaven a dalt. El Fons ja feia quasi dues hores que havia pujat.