BPB2010

Diumenge 23 de maig he quedat amb el Baraldes per a anar a estirar les cames amb la btt. La nit abans he canviat la cadena pensant que els pinyons encara són nous. Res d'això. He pujat el cogulló amb plat gran però com es pot veure ha valgut la pena. Ja no tocaré més les dues rodes fins el dissabte per annar a Perpinyà.

Ja hi som, es el dia 29 de maig. Quan vaig patir l'accident em pensava que ja hauria acabat la temporada. Per sort, encara que amb les cervicals encara adolorides ja puc començar la bpb2010. Els nervis m'acompanyen i tot i que hem quedat a casa el Pepe a les 20:00 per carregar-les a la camioneta (gràcies Pepe), encara he d'enllestir coses. Es el que te treballar fins tard.A les 00:30 he aconseguit dormir però a les 3:30 ja ha sonat el rellotge. Apa cap al Velodrom que ja és hora. El dorsal 77 per a tot el camí.

Ultims detalls i cap a la sortida. Saludo als habituals de sempre. Fins i tot l'Andrés Capacete de Saragossa. Quina alegria veure tantes cares conegudes. Tot i que sols fa 2 anys que faig aquestes tonteries sembla mentira com entres en aquest entorn de gen molt maca i generalment amb personalitat.

A la sortida tot està a punt. El petard de rigor i tots cap al primer control.

Al primer tram hem viatjat molt ràpid. (si mes no per a mi). M'ha sortit un promig de 28,7 km/h. No he fet cap foto perquè no tenia el mobil a ma i no em volia despenjar del grup. Hem topat amb un ciclista que no tenia dorsal i portava un transistor com si fos un gps. Ens ha quedat el dubte de que era el bony que tenia dins el culot. El cas es que ens ha tivat a tots molta estona i ha anat molt be. Gràcies desconegut!

El Pepe i un servidor orgullosos del que fem.

I ara a pujar les gavarres que encara no les he fet mai.

El Gironés i la selva al fons de la vall i el dia està esplendit. A Cassà de la Selva ens hem tret roba i la crema solar ja ha començat a rodar. L'Angels ho ha definit molt bé dient que semblava que estiguessim a la platja perque es sentia olor de platja (nivea).

Al fons a l'esquerra es veuen les Illes Medes. Això de les gavarres em recorda una mica al parc natural de Sant llorenç però una mica més sec.

Aquest és un dels poblets pels que varem passar, crec que es diu Madremanya. Hi havia uns anglesos que anaven a fer un concert, i curiosament van parlar amb el marit de l'Angels en francés. Aquest tram ens va acompanyar pedalant.

Preciós no?

Passat el gironés i endinsats en el baix empordà el grup tenia ganes de descansar una mica. Aquest parc tenia una font amb aigua fresca i engronxadors per a la canalla. Bé, i no tant canalla. Ja se sap.

Arribat a Vilajoiga, Control2 ens esperava el dinar. Ja teniem gana i ganes de reposar una miqueta