Estenalles-Serra de Rubió

A 1/4 de 7 del matí estàvem el Pere, Fons, Salvador, Manel i un servidor a la plaça Bonavista. Avui no hi havia quòrum, o estàvem "en quadre" segons el Pere.

Cap al Pont de Vilomara i Rocafort, per baixar a la riera de Nespres. Quin fred, sobretot passat Rocafort.

Ja som a Mura i ara toca pujar al coll de les Estenalles.

Tot pujant anava sortint el sol. Quines ganes en teniem.
El Moncau ens espera.

A les 8 arribem tots al coll de les Estenalles. Que ben formats que van oi?

Com que la baixada fins a Terrassa és molt ràpida, ja no tinc més fotos fins a Marganell.

En Arribar a Terrassa, ens han desviat cap a uns carres en obres i tot seguit ha començat la pujada a Rellinars. Quan hem començat a baixar hem trobat un altre grup que ens han acompanyat fins a Marganell, on anaven a esmorzar.

Passat Marganell el dia ja es esplèndid, pero fred. Com que estem pujant, ens traiem roba.

 Ja hem arribat a Can Massana. Ara falta poc per esmorzar, per a les cames ja hi portem 80 km i mes de 4 hores pedalant. El Fons torna enrere a donar suport.

Tot pujant ens hem trobat el Jordi de Cervera. Quina sorpresa. Ha vingut en sentit contrari i ha baixat un bon tros a trobar-nos.

Ja començo a fer cara de tenir gana.

Ara si que ja hi som tots.

L'home més feliç del grup. Aquest any s'ha decidit a fer la BPB600 s'està posant en forma. Aviat no l'atraparem.

 Hem lligat les bicis i a esmorzar.

L'Ignasi Solernau ja ens esperava al restaurant. Ha pujat directament des de Manresa.

3 entrepans de botifarra, 2 de pernil, un de truita i un que no me n'enrecordo. Cocacoles, vi amb graciosa, cafès amb llet, tallats i 2 cigalons amb ron Puol pel Fons i un servidor.

Ara cap a igualada que ja són quasi les 12 del migdia.

Comencem la pujada a la serra de Rubió. Es la primera vegada que pujo per aquest cantó.

M'han trucat des de casa i intento trucar. Cada vegada que m'aturo es talla la comunicació. Ja ho intentaré al poble de Rubió.

Els molins estan cada vegada més aprop. Quan hem passat per l'església, hi arribava una núvia i els convidats.

Aquí ens reagrupem i ara queda la última pujada fins a les Coromines. A partir d'ara baixarem cap a Rajadell.

No es veu gaire be, però es un camp de colça. Flors grogues que ja comencen a ser típiques.

Ja ho veieu, 160 km i mig des de la plaça Bonavista i tornant a casa.